The Word Foundation
Compartiu aquesta pàgina



L'arquetípic quaternari predetermina i dirigeix; el procreador obeeix al pla; l'humà o el diví decideix l'ús al qual es posarà allò que ha sorgit i, per tant, l'últim es converteix en l'arquetip quaternari de la següent manvantara.

—El zodíac.

L'

PARAULA

Vol 3 Juliol 1906 No 4

Copyright 1906 per HW PERCIVAL

EL ZODIAC

IV

Aleshores, les parts del cos a través de les quals operen aquests principis es troben al llarg de la columna vertebral. Al llarg de la columna vertebral, l'home eleva les funcions procreatives a poders espirituals. Així, construeix un pont del món físic a l'espiritual, a través del món psíquic. Les parts del cos que representen el pensament, la individualitat, l'ànima i la voluntat, i que uneixen l'home amb allò diví, són: El filament terminal des de la glàndula de Luschka fins a la seva unió a la medul·la espinal (♐︎); la medul·la espinal pròpiament dita des del seu extrem fins a un punt una mica per sobre del cor (♑︎); aquella part del cordó que es troba entre les espatlles ♒︎); i aquella part del cordó que passa per les vèrtebres cervicals (♓︎)

El pensament comença el tercer quaternari. La cauda equina representa els nombrosos corrents de pensaments que sorgeixen al cos, però el filament terminal és el representant del principi del pensament. La cauda equina és un conjunt de nervis repartits en forma de ventall i reunits al final de la medul·la espinal. És la línia de comunicació entre el final de la corda i la glàndula de Luschka, que es troba a l'extrem extrem de la columna vertebral i simbolitza el sexe masculí, tot i que el pensament és la línia de comunicació entre la ment i el desig. El germen conscient a la glàndula de Luschka o la part inferior del filament terminal pot, segons la naturalesa del pensament, passar del desig -i del món del sentit- o romandre en el cos i pujar-se cap amunt des del desig a través de pensar i unir-se amb la seva individualitat.

La vida i el pensament són els dos oposats en el mateix pla, que és el pla de lleó: sagitari (♌︎-♐︎). El pensament és el complement, la finalització i l'assoliment de la vida, i el pensament està en l'arc ascendent en el mateix pla. El pensament guia la vida cap a la forma, desenvolupa el sexe i eleva el desig a pensament. La vida construeix les formes de totes les coses en visibilitat, però el pensament determina quines seran aquestes formes. La vida i el pensament són els dos punts inferiors del triangle ♈︎, ♌︎, ♐︎. Depèn del pensament si el seu complement, la vida, passarà a través de l'arc ascendent del cercle fins als regnes més alts, o si tornarà a través dels desitjos a aquest món terrenal inferior de sentits i formes. Si passa cap avall perd la seva individualitat i s'uneix al món; si aspira cap amunt arriba i esdevé un amb la seva individualitat. En aquest sentit, el pensament és l'entrada al regne dels sentits interiors, i també el procés de construcció del cos a partir i en el qual creixen aquests sentits interiors.

La individualitat està representada per la medul·la espinal just per sobre del cor. Quan el germen puja fins a aquest punt a la corda, la respiració s'atura. Les portes inundables del cor estan tancades; la circulació de la sang cessa. Els desitjos i les formes es combinen en un. Llavors la ment deixa de funcionar i tots els pensaments es suprimeixen. La personalitat desapareix. Aleshores el coneixement arriba, la individualitat s’espera, sola, brillant: jo-am-jo.

♈︎ ♉︎ ♊︎ ♋︎ ♌︎ ♍︎ ♎︎ ♏︎ ♐︎ ♑︎ ♒︎ ♓︎ Consciència Cap Àries Moviment coll Taure Substància esquena Bessons Respiració pits Càncer Vida cor Lleó Formulari Uter Verge Sexe Entrepans Lliura Desitjo Glàndula de Luschka Escorpí Pensament Terminal filament Sagitari Individualitat Columna vertebral, enfront cor Capricorn Ànima Columna entre espatlles Aquari Voluntat Cervical Vèrtebres Peixos
Figura 3

respiració ( ♋︎ ) i individualitat ( ♑︎ ) són els dos oposats, en el mateix pla (♋︎-♑︎) i del mateix principi. L'alè i la individualitat són l'inici i el final d'aquesta evolució pel que fa a la humanitat en el seu conjunt. La respiració representa allò que respira totes les coses i part de si mateix en manifestació mitjançant la involució de la vida, la forma i el sexe. La individualitat representa l'evolució de la respiració a través del sexe, el desig i el pensament, fins al coneixement de si mateix, del jo sóc jo.

L'ànima està representada per la part de la medul·la espinal situada entre les espatlles. Quan el germen conscient puja fins a aquest punt, perd tota sensació de separació i solitud. Es converteix en savi i usa el seu coneixement amb prudència. Entra en el cor de la humanitat i inspira a tots els éssers amb l'esperit de l'amor, de l'alteració i de les bones accions per als altres, encara que els altres no ho sàpiguen.

ànima ( ♒︎ ) està en el mateix pla que la substància (♊︎), (♊︎-♒︎) però molt avançat en l'evolució. És el desenvolupament més alt de la substància. L'ànima és l'andrògin diví de cada ésser humà i és la font de l'amor que s'expressa per cada ésser segons la seva naturalesa i capacitat.

La part de la medul·la espinal que passa per les vèrtebres cervicals és el representant de la voluntat ( ♓︎ ). És el mitjà de transmissió de la consciència (representada pel cap) al cos mitjançant el moviment ( ♉︎ ). A través de tots els moviments voluntaris del cos vindran. Ell, la voluntat, és també el mitjà del pas conscient del germen de voluntat del cos al cap. La voluntat és el pont entre els éssers i els mons, manifestats o no manifestats, i la consciència immutable.

Així tenim tres quaternaris pels quals s'ha representat el zodíac. Cada quaternari actua des del seu propi món amb el seu propi propòsit i en el seu propi lloc. El quaternari arquetípic (♈︎, ♉︎, ♊︎, ♋︎) predetermina i dirigeix ​​allò que ha d'existir. El quaternari procreador (♌︎, ♍︎, ♎︎ , ♏︎) obeeix al pla proporcionat pel quaternari arquetípic. El quaternari humà (o diví) (♐︎, ♑︎, ♒︎, ♓︎) decideix què ha de fer amb allò que s'ha creat, i si aquest s'utilitzarà per a la finalitat que suggereixen les seves tendències, o si s'utilitzarà per a una finalitat diferent; si el cos rebut serà utilitzat per a necessitats i finalitats dels animals o amb finalitats divines. Aquesta decisió —humana o divina— posada en pràctica, afecta les formes i esdevé el quaternari arquetípic de la següent evolució.

(Continuarà)